|
SEGLE XIII LYRICS
"Entre Dos Móns" (2004)
1. Obertura n. 13
2. Entre Dos Móns
3. Guerra de Foc
4. Pantomines de Llucifer
5. Nits en Blanc
6. Fill de la Tempesta
7. Desperta Ferro
8. O in C Minor
9. Llum d'Àngel
1. Obertura n. 13
Clamant Averni,
clamant flammae, quae solitudinis sensus ardent.
Nascuntur memoriae,
novae flammae, pugnae flammae quae memorias clamant.
Ignis verba,
verba aquae amoris flammas amant.
Flent gelus lacrimae,
aqua quae se reflectit procul in finibus
Albae aves,
nigra libertas albarum avium.
Irae oculi,
plorant aeterni amoris lacrimas.
Averni saeculi,
caeli oblivio.
2. Entre Dos Móns
Insults, petons
entre dos móns.
Pensava construir
un món millor per tu
un món millor per mi.
Intentava dormir
matant-te a tu,
acabant amb mi.
Això és la fi,
has de morir.
Les roses d’un roser
tenen espines però jo també.
Si no t’han fet mai mal i tot t’ha anat bé
tu ets qui l’has de fer.
Això és la fi,
has de morir.
Digues adéu,
El teu cor és meu
Fred com la neu
Cap batec a dins del teu cor
Mirava els teus ulls verds,
i els teus llavis, aroma com de gerds.
Tothom estava immers en el teu joc d’atzar,
però tu ets qui perd!
Això és la fi,
has de morir.
Digues adéu...
3. Guerra de Foc
Guerra, freda
llàgrimes.
Mort eterna
creix per mi.
Ha arriat la fi del seu destí
per a qui els antics van precedir
la sang eclipsa el seu camí.
Lluna plena envermellint
reflex d’un mar que vessa sang
mirall d’un corb abans d’un colom blanc.
El sol es pon, s’amaga, s’amaga.
Lluita cruel, m’atrapes, m’espantes.
Sóc la mort i us he vingut a despedir.
Fes silenci que els ocells canten per mi.
Només canta el corb i ell ho fa per mi.
Veig un tros de cel encara puc fugir.
Cremaran els camps on van sembrar-hi per menjar.
Pluges de mort, arriben, s’escampen.
Allaus de sang, inunden, les cases.
Les espases sonen ha arribat la fi.
El destí a tu t’ha ordenat morir.
Fletxes penetrant dins d’una ment en blanc.
On es ara el Déu que t’estimaves tant?
4. Pantomines de Llucifer
Un món ple de crueltat.
Un món sense significat.
Un món buit de realitat.
Ets poc orgullós,
si que pots lluitar,
no ho pots aturar.
Un món per desafiar.
Un món que et fa intimidar.
Un món per imaginar.
Tu el pots sentir,
el dolor és patir,
però no has de morir.
Passen el anys i a cada instant,
ressonen el que havien set planys.
Ningú escolta la veritat,
en un món que ells han disfressat.
Titelles cecs i enganyats,
obriu els ulls o fareu tard.
Desperteu-vos.
No dormiu més.
Benvinguts al món real, infernal!
Ningú sap la veritat,
és visibilitat,
és la llum que entra dins,
o simplement són verins?
Ningú sap la veritat
dins un món disfressat.
No hi ha verges al cel,
tot el mal sota un vel,
el món es fon.
Desperteu-vos....
El món es fon.
5. Nits en Blanc
Sis, nombre indecís,
dorms en un mar d’encís.
Veig l’ombra del reflex.
Tinc l’aigua del bateig.
Notes a l’horitzó.
Flor tinc la teva olor.
Dolç dins de l’amargor,
sents....
Un mirall, un engany,
roses en senyal de plany.
Nit en blanc, un instant,
vius però no et fas gran.
Sentits esclaus, consciència en pau!
Sis, nombre indecís,
dorms en un mar d’encís.
Veig l’ombra del reflex.
Tinc l’aigua del bateig.
Notes a l’horitzó.
Flor tinc la teva olor.
Dolç dins de l’amargor,
sents....
6. Fill de la Tempesta
Fill de la tempesta,
fill de l’huracà.
En mans d’un Déu estaves,
un Déu que et va domar.
Una vella història et descriu com un profà,
cansat de l’esclavatge va decidir marxar.
Un món amb somriures verge per cremar.
Bon dia senyoretes ja em podeu venerar!
Misses i pregàries per donar-li el comiat,
el que no sabien, que ell era llibertat.
Or sense fronteres i un orgue al seu costat.
Bon dia senyoretes ja em podeu venerar.
Fill de la tempesta,
fill de l’huracà.
En mans d’un Déu estaves,
un Déu que et va domar.
Una vella història et descriu com un profà,
cansat de l’esclavatge va decidir marxar.
7. Desperta Ferro
Formaven la gran companyia,
companyia catalana es feien dir.
Almogàvers per més senyes,
senyors de la guerra i el vi.
Corria el Segle XIV
per la Mediterrània sense fi.
Cobejats pels qui els llogaven,
temuts pels seus enemics.
Desperta Ferro cridaven,
que tremoli l’enemic.
En el cor les quatre barres,
tot l’orient al seu destí.
Amb traïció pagà la victòria,
el rei dels grecs aquella nit.
En ben sopat assassinaren,
al seu capità i amic.
Roger de Flor tots li deien,
a aquell que els beneí,
La venjança catalana,
encara ressona per allí.
Desperta Ferro cridaven...
8. O in C Minor
Mort que respira,
cor sense vida.
Jo sóc l’hereu de la mentida.
No és un punyal, fa molt més mal,
no tot el que comença té un final. No!
Cap fantasia,
ni transformar la nit en dia.
Amb un “potser” tot canviaria.
No veus la sang? Mira’t les mans,
ja no són de princesa com abans. No!
Sents? Ressona dintre teu, no et pensis que ho fa Déu.
Hi ha un cor que no està en pau, són llàgrimes d’esclau.
Obre els ulls per mi,
no em deixis morir.
Obre els ulls per mi,
no em deixis morir... així!
9. Llum d'Àngel
Cridarem, morirem, fugirem, creixerem.
Cridarem sense sentit,
morirem sense dolor.
Fugirem sense camí,
creixerem sense destí.
Mitja nit sense foscor,
dia gris sense claror.
Cridarem, morirem, fugirem, creixerem.
Àngels de foc, àngels de gel.
Portes d’amor, miralls de sang.
Obres els ulls, obres el món.
Cercles trencats, anells forjats.
Cridarem sense sentit,
morirem sense dolor.
Fugirem sense camí,
creixerem sense destí.
Mitja nit sense foscor,
dia gris sense claror.
Cridarem, morirem, fugirem, creixerem.
Àngels que no troben el camí,
àngels que mai més podran sortir.
Llum neix a l’horitzó,
mor sense dolor,
volaràs entre les estrelles.
Llum vas forjar-me el cor,
vas canviar a la mort,
crearàs un nou món sense destí.
Llum si és que hi ha un camí,
tu el faràs per mi,
trobaràs sempre les paraules.
Llum!
Llum neix a l’horitzó...
|
|
