|
MALAVERANY LYRICS
"Malaverany" (2006 Demo)
1. Caçador d'Humans
2. Desig d'una Estrella
3. Món Llunyà
4. Passes de Perdició
5. Mirant Horitzons Negres
1. Caçador d'Humans
Aquest cop et perseguiré jo mateix
Aquest cop se m'acaba la paciència
I tu vas fent com si el món fos teu
El canvi se'm fa llarg
Sobreviure és rebel·lar-se
I sempre que ho veig hi penso...
I m'esgarrifo de dolor
No hi puc fer res! Em sento impotent!
I el meu cor ja no sent cap temor
Semblo absent davant els vostres actes
Semblo un covard per no poder
Mossegar-te, esqueixar-te, per no poder
Ensenyar-te!
Ara no em pots parar
Ara visc amb instint animal
Ara em sento salvatge, conscient
Reviure l'odi sobre el teu odi
Semblo absent davant els vostres actes
Semblo un covard per no poder
Mossegar-te, esqueixar-te, per no poder
Ensenyar-te!
Ara no em pots parar
Ara visc amb instint animal
Ara em sento salvatge, conscient
I només faig que caçar humans!
2. Desig d'una Estrella
Diuen que vas néixer
enmig de la inconsciència,
plorant com fan els nens,
cridant com una bèstia.
Infant desprevingut,
estrany als ulls dels altres,
doncs vas quedar marcat;
desig d'alguna estrella.
Humà que vas jugar
a tocar les estrelles,
a veure més enllà,
a anar on el món s'acaba.
Sense poder tornar,
immers en la ignorància.
Travessant la frontera.
Sentint el sol com crema.
I un dia et vas fer gran
perdut en un mar negre.
La por de viure sol.
La por d'algú que es queda.
Sentir-te observat
pendent de la veu morta.
Un do que et van donar.
Un mal que no volies.
Estels que t'il·luminen.
Llums que et neguitegen.
Ombres que et fan mal.
Sons que t'enfosqueixen.
Et vares deixar anar.
Un llit incomprensible.
Un mal imprevisible.
Un son inaccessible.
3. Món Llunyà
Somies en un món llunyà
En una terra que es va crear
Fa milions d'anys enmig del gran univers
En aquest món t'hi trobes bé
Els ocells volen per damunt teu
I els rierols reflexen la llum del sol
Immensos boscos d'un verd intens
Besties salvatges en llibertat
I un vent que mai no havies sentit
La teva cara nord sorgeix de la majestuositat
Diguem el que veus
Però això no és pas cert
Mira la realitat, desperta del teu son i diguem el que veus
Aquell a qui anomenen Déu
Ens va donar aquests tresors i ara no són res més
Que un foc apagat
Enmig de tots aquests tresors
van aparèixer els essers humans
Uns animals fets a semblança de Déu.
Enmig d'aquests tresors tu desfies la gravetat
La teva consciència amb diferència
Despertant sentits
Dominis sense raons
Has d'estar al cas abans que sigui tard
La teva cara nord sorgeix de la majestuositat
Diguem el que veus
La teva consciència amb diferència despertant sentits.
4. Passes de Perdició
Sé que mirant els teus ulls
m'interroguen el deure.
No marxis. No t'endinsis.
M'endinso, però en la foscor,
les meves passes em porten.
El meu cos passa fred
i la foscor em consola.
I entro entre sortints rocosos grisos.
S'alça una serra i, per sobre, bancs de núvols grisos.
Pujo una pronunciada pendent.
El cor em batega fort.
Semblen els meus últims moments de vida!
I entro entre sortints rocosos grisos.
M'endinso dintre el banc de núvols grisos.
L'aire comença a agafar formes.
Sospirs plens de dolor.
Les ànimes de l'energia m'acompanyen.
Xiuxiuegen allà on vaig.
Sé que mirant els teus ulls
em sento perdut, inadequat.
Sento com parlen les roques
i espurnegen quan cauen.
La tremolor em treu l'energia
que em deixa avançar.
5. Mirant Horitzons Negres
Porto l'acer que em fa sentir segur
Intensa és la soledat mirant horitzons negres.
I sento els timbals de les tribus llunyanes
I jo... em trobo en el nord.
Acostumo a recórrer les muntanyes,
temps després, desperto a les valls.
La forma en que el vent acaricia les copes dels arbres.
Vistes del meu cor
Rius de vida
Viatgers dels meus sentiments.
Carícies dels vent en les copes dels arbres.
Viatgers dels meus sentiments.
Intensa és la soledat... soledat?
Mirant els negres horitzons.
|
|
